dimecres, 24 de novembre de 2010

1000 visites




Quina alegria en entrar al bloc un matí nuvolat i veure aquesta imatge. M'ha il·luminat el dia. Vull transmetre-vos la meua satisfacció de veure com nodriu aquest bloc cada dia i el feu créixer com mai havia pensat. Pose tot el meu empeny en construir històries que siguen del vostre gust, i si teniu cap suggerència, serà sempre benvinguda. Hem rist i hem plorat. El dia a dia a través dels meus ulls, els ulls d'una gata. Una forma diferent de veure la vida.
Sols tinc dos paraules per eixes més de 1000 visites: GRÀCIES, Miiiiiiiiaaaaauuuuuu!

dilluns, 22 de novembre de 2010

Dueu mala hora.

Algú havia deixat la persiana alçada i a través dels minúsculs foradets entrava la llum blavosa de la lluna. La suau rosada que havia deixat la nit enfredolía el paisatge i gelava les meues potetes. Vaig poder divisar, a pesar de l’obscuritat que abraçava el poble, una sombra que caminava cap a mí amb un soroll inaudible. Era Maxín. Aquells ulls de color ocre, com si foren una flameta de foc, amb la nit com a testig, van voler contar-me perquè els gats de color atzabeja sempre duien sort, però de la mala: “Allà per la Edat Mitjana, va nàixer la falsa creença què els gats negres duien mala sort, al considerar que les bruixes es transformaven en gats negres, o posseïen per un temps el cos d’aquests, per així moure’s entre la gent sense cridar l’atenció. L’Esglèsia, durant el segle XIII, va fer que milers d’aquestes inocents criatures foren sacrificades. Lògicament, la població d’aquests va disminuir, i curiosament pensen què la propagació de l’epidèmia de pesta que fa sofrir l’Europa del s.XIV, que es transmetia a través de les rates, no va poder frenar-se degut a què no hi havia suficients gats per lluitar contra elles. Malgrat açò, al llarg dels segles XVII i XVIII, el gat tornarà a recuperar la seva imatge de beneficiós per a l’ésser humà, ja que tenim la capacitat de controlar plagues d’insectes i roedors.” Mai havia sentit aquesta historia, de fet, mai havia cavil·lat sobre la superstició dels gats negres. Maxín va afegir: “Avui en dia, per a certes persones, encara duem mala hora”. Tot seguit vaig afegir: “Es què acàs teniu el rellotge atrassat?”. Maxín i jo vam riure amb sarcasme. Va acabar diguent: “Això de les supersticions depén de la cultura que mames, i del intel·ligent què sigues”.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Ha arribat el fred.

El fred ja ha tocat les nostres portes. Vent gelat al girar el cantó d’un carrer, plutjes esporàdiques que t’emplenen les ulleres de gotetes diminutes… Un fred tan humit, que t’entra ben endins fins congelar-te els óssos. Tinc les potes engarrotades i se’m fa una mica difícil tornar a escriure, perquè per als qui no ho sapigueu, vaig estar molt malalteta fa uns dies; tot per culpa d’una mala ventà. Però ja estic ací de nou. I m’agradaria transmitir-vos un sentiment que fa dies que imagine amb il·lusió. Junt amb el fred, arriben les festes del Nadal. M’abraça l’ànima recordar com cada any per aquestes dates, pel carrer es respira aire de festa, d’alegria i de moments que compartir amb la família. Els comerços omplin els escaparates de llum, les cases s’ornamenten, i no pot faltar l’arbre nadalenc, en el qual m’agrada passar estones amagada sota les seues branques, a més de jugar amb les campanetes de decoració, i rebre els regals…(Regals! M’agraden molt els regals. Un paquet sorpresa, esgarrar amb entusiasme el paper que l’envolta!). I com no, l’esperat dia 22 de desembre, la lotería! Hi ha una dita que diu "Els diners no fan la felicitat"… però realment ajuden a conseguir-la. Disfruteu d’aquests dies previs a Nadal i aneu desempolvant les llumetes de l’arbre, que curiosament tots els anys que les treiem ixen enrotllades.