El fred ja ha tocat les nostres portes. Vent gelat al girar el cantó d’un carrer, plutjes esporàdiques que t’emplenen les ulleres de gotetes diminutes… Un fred tan humit, que t’entra ben endins fins congelar-te els óssos. Tinc les potes engarrotades i se’m fa una mica difícil tornar a escriure, perquè per als qui no ho sapigueu, vaig estar molt malalteta fa uns dies; tot per culpa d’una mala ventà. Però ja estic ací de nou. I m’agradaria transmitir-vos un sentiment que fa dies que imagine amb il·lusió. Junt amb el fred, arriben les festes del Nadal. M’abraça l’ànima recordar com cada any per aquestes dates, pel carrer es respira aire de festa, d’alegria i de moments que compartir amb la família. Els comerços omplin els escaparates de llum, les cases s’ornamenten, i no pot faltar l’arbre nadalenc, en el qual m’agrada passar estones amagada sota les seues branques, a més de jugar amb les campanetes de decoració, i rebre els regals…(Regals! M’agraden molt els regals. Un paquet sorpresa, esgarrar amb entusiasme el paper que l’envolta!). I com no, l’esperat dia 22 de desembre, la lotería! Hi ha una dita que diu "Els diners no fan la felicitat"… però realment ajuden a conseguir-la. Disfruteu d’aquests dies previs a Nadal i aneu desempolvant les llumetes de l’arbre, que curiosament tots els anys que les treiem ixen enrotllades.
Hola,Peus de Drap!!! Lamente molt la malaltia que has patit, tot just producte dels canvis de temps que ens desorienten el metabolisme i les defenses. Victoriosa en eixa ingrata lluita, a la volta m'és grat trobar-te ací de nou perquè ens relates anècdotes, passatges, records, vivències del teu quefer quotidià, net i buit de maldecaps i temors. Tota tu, ingènua i plena de curiositats, ens fas allunyar les preocupacions que contínuament trontollen els nostres penosos cervells per poder sobreviure en aquesta selva desmesurada d'incompetències, enveja,tortures, prepotència,corrupció, enfonsament, desigualtat de drets, injustícia, abús de poder, fam...Gràcies, moltes gràcies pels teus comentaris, senzills, plens de veritat i sense cap malícia ni interès. Sols tu, tota tu, per sempre tu i el teu civilitzat mon que es un exemple per a la raça humana.
ResponEliminaAhh!!!, i baixa prompte de la branca de l'arbre de Nadal, que el tombaràs i se'n aniran totes les boles escales avall!!! Caram, caram!!!
ResponEliminaDesprés de legir el que ha escrit Desculat, sols puc dir.......Amén!
ResponEliminaSi, ja queda menys per a que arribe Nadal. La veritat és que, malgrat tota la falsetat i parafernalia d'eixes festes, continuen siguent uns dies especials. No sé... Pot ser que sempre quede algo d'aquell xiquet.
ResponEliminaUn bes!
Desculat i PAG:
ResponEliminaSabeu ben rebé que espere amb ànsia el pont de desembre perquè obriu eixa caixa rectangular plena de dedicatories de cada any que conté l'arbre de nadal i començar a fer de les meues.
Juanvi:
El Nadal en sí, s'ha convertit en la época de consumisme més elevada de tot l'any, tot producte del capitalisme i la publicitat, és clar. Però son temps de vore tota la família i recordar vells temps. És estar al foc torrant castanyes, o menjant bombons, hi ha per a tots els gustos.
Per cert, a banda de tot això, m'alegre que t'hajes fet més amic meu.
Un miau a tots i gràcies per entrar!
A PAG li tinc que agrair el que ha dit sobre el meu comentari que, per si no ho sap, "amén" es una paraula semítica que sol traduir-se com "així siga". Per tant, puc entendre que està totalment d'acord amb les meues reflexions, cosa que es molt d'agrair. Ahí queda això!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaJoanvi, tens tota la raó del món; tot és una parafernalia.....però com bé dius, l'espirit del xiquet roman imperdurable per sempre. Per un temps ens oblidem de les maldats i patiments de la vida quotidiana i ens translladem al nostre jo interior on tot és bonic i reina la felicitat. Acàs no diuen: "de ilusión también se vive". No deixem mai que es perga la ilusió dels Nadals, un temps on pensem que les familíes es fan totes a bé, on esperem lliurar-nos de les lligadures de l'obligació diaria.... on volem viure la fantasía de creure que tot va bé...... Prepareu-se.....ja arriben els Nadals! Salut per a tots.
ResponEliminaDesculat: la teua dialèctica i expressivitat m'embarga l'ànima..... no podria jo expresar-me millor.
ResponEliminaPer cert, Peus de Drap, aquest any espere més colaboració per adornar la casa on vius.... si vols arbre de Nadal..... no pujes a les branques ni tombes les boletes! i a poder ser, recluta els teus parents per a fer feina que el Nadal és de tots!
Per cert, Peus de Drap, només faig que mirar la foto de l'arbre a veure si et puc divisar a dintre les seves branques i no et veig. Es suposa que estàs amagada, no????. Treu els bigots encara que siga, si us plau!!!
ResponEliminaHe trobat una foto més adequada a aquest post.
ResponEliminaEspere que us agrade!
Aquest és un post molt entranyable.
ResponEliminaJo crec que, deixant de banda el consumisme, el nadal té alguna cosa especial perquè a tots ens fa sentir algun sentiment quan arriba. Estan els que diuen que no els agraden els nadals o els que senten tristor quan arriben, els que es posen melancòlics en època nadalenca i els que es senten feliços... Però el que és innegable és que, sentim el que sentim, quan acaben tots ens sentim més "grossos", jejeje.
Sí, Peus de drap, que tu no deixes de passejar per baix la taula i saborejar alguna molleta de polvoró que cau a terra...
Una abraçada
Mucipa:
ResponEliminaAi com m'has pillat! Una molleta de polvoró, un trosset de xocolate, o una mica de torró... sempre busque algo dolcet per emportar-me a la boca... Es que ja podrien fer pinso tan bò com això!
D'ací dos dies al eixir al carrer ja sentirem oloreta a Nadal (ara per ara son dies d'anar preparant els "adornos")
Un abraç fort!!
Per a tots: Vull comentar-vos, que a pesar que en Nadal molta gent agafa vacances, jo seguiré ací! I tinc una sorpreseta per a qui entre al bloc el dia de "Nochebuena". Txan... Txan...