Aquesta matinada he sortit una estona perquè em pegués l’aire als bigots i he recordat la teva presència. La lluna estava plena. Encara senc de vegades el teu olor junt amb la brisa. No estàs i se’m fa un nuc a la gola, comence a sentir que les galtes e
m bullen, els ulls banyats de dolor, i no puc més... les llàgrimes cauen una rere l’altra sobre un taulell de la teulada. Els dies amb tu eren més alegres. Sempre tenia amb qui compartir mirades, carícies, entrellaçar les nostres cues sota la llum de la lluna. Trobe a faltar el teu miolar de les vesprades d’hivern. Ho veig tot gris, com el teu espés pelatge. Aquell va ser un mal colp.
Ara ets un àngel al cel.
Aquesta cançó per recordar-te.
La cançó és molt sentimental i per a tots aquells que hem perdut un animalet volgut, és precís emocionar-se. Espere que el cel de les mascotes siga un lloc meravellós i desitge que els meus ésser volguts juguen i córreguen lliurement i siguen veritablement, feliços. Ja en tinc molts allí. Un bes i un record per a tots ells. Vos vull.
ResponEliminaSaps molt bé, Peus de Drap, que el fet de conèixer de a prop aquesta història m'acaba de des-quadrar l'ànima. Però tingues sempre present on vagis que el seu alè romandrà present cada cop de brisa, cada lluna plena, cada miolar al vent, cada llàgrima...cada moment en la teu essència.
ResponEliminaVaja amb ell, també, un tros gran, molt gran de la meua enyorança i el meu voler.
PAG i Desculat:
ResponEliminaI pensar que odiava els sustos que em donava cada vegada que pujava a tancar la porta de fusta del terrat. Es veien dues boles verdes i lluentes a la finestra que sempre estava entreoberta i al mateix temps senties un "Maaaoo" un tant desafinat.
Sempre el recordarem.
Es una historia molt bónica a la volta que trista... L'amor! Pobre gatet, segur que estiga on estiga ha sentit una gran felicitat al saber que se'l recorda tan especialment.
ResponEliminaCom es guanyen el voler els animalets!!
Jo no vaig tindre tant de tracte amb ell, però recorde bé el dia de la tragèdia. Una trista historia. Per cert, has tingut bon gust triant la cançó que acompanya el post, "Bajo la luz de la luna" és una de les balades més boniques del rock espanyol.
ResponEliminaBesos!
Peus de drap, m'estime més històries alegres.... de segur que en tens un muntó.... aquestes coses solen passar als gats de carrer i pareix que tu - per la teua edat - eres "casera".
ResponEliminaÀnim.
Juanvi:
ResponEliminaGràcies a tu que conec eixa cançó.
Miauuu!
Aquesta cançó m´ha fet imaginar l´amor entre els dos gatets de nit baix la llum de la lluna.
ResponEliminaUna història trista i plena de sentiment.
Una abraçada ben forta i molts ànims, Peus de drap!
Moltes gràcies pels teus ànims, ja fa quasi un any, pero sempre que el recordem no podem evitar una llagrimeta o almenys un nuc a la gola.
ResponEliminaUn abraç, ens llegim :)
Sé que no publiques perquè estàs malalteta.... cuidat i posat prompte bona. Un beset.
ResponElimina