dimarts, 21 de desembre de 2010

Somiant.

Em desperte sufocada, alguna cosa no m’ha deixat gaudir de les meues plaents becadetes....... a sigut un somni estrany, per un moment m’ha deixat intranquil·la; somniava que era humana, que vivia en un mon de bojos on les preses, allò que anomenen estrés i la crisi econòmica no em deixaven relaxar-me, on tot es veia gris, on la gent corria i cridava, on tots es queixaven contínuament per la vida que portaven, perquè no es trobaven satisfets amb el que tenien, on cada u volia més i més...... quan ja em sentia completament perduda, m’he despert, he mirat la meua pell, el meu pelatge, les meues potes i fins i tot, la cua. M’he alegrat molt de veure que continue sent jo, que sols ha sigut un mal son, uff! quin descans.

Ara que ja he sospirat, recolzaré la meua barbeta damunt les potetes, m’enroscaré en mi mateixa i seguiré dormint però aquesta vegada espere somniar amb papallones i cuquets, en grans praderes verdes i en un bonic dia de sol. Tot un goig per a un gat!

4 comentaris:

  1. Peus de Drap, no tot en la vida de les persones és tan roín, tot depén de amb quins ulls es mire però en veritat tens raó, la gent té falta de tornar a gaudir de la vida sense dependre tant del rellotge i dels problemes quotidians que, per altra banda, pareixen créixer al mateix ritme que la vida s'accelera més i més; tota la culpa la té el consumisme desorbitat que ens fa ofegar-nos treballant per estar al nivell dels demés. Hem d'eixir més vegades al camp!

    ResponElimina
  2. Esta nit espere somniar que sóc gata i visite grans praderes verdes plenes de papallones i cuquets...

    BON NADAL, PEUS DE DRAP!

    ResponElimina
  3. A mi també m'agradaria somniar que soc gat i visitar grans praderes verdes plenes de papallones i cuquets, però bò, com que tinc molta fama de ser negatiu, i malgrat els dies en els que anem a entrar, en els que tot sembla ser més bonic que mai i tothom pareix estimarse per demés, només puc veure el got mig buit. Així doncs, en contrast a tot el bonic que resulta voler viure només de somnis, continuaré immerssant-me en la crua realitat que ens toca viure, dirigida per uns senyors que es diuen politics i dirigents dels estats, que van obrint i tancant camins a la seva coveniència, portant-nos cada vegada més a prop de la punyetera misèria, consentit les guerres i la fam en el mon. A tots ells els dedique aquesta felicitació de Nadal, extreta d'una gran composició del Llach que sempre he admirat molt: "asessins de raons i de vides, que mai tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries"

    ResponElimina
  4. Desculat,
    pardonne-moi d'écrire en français (je suis brésilien, je ne m'y connais pas en catalan). Pourriez-vous m'envoyer le texte de Llach que vous avez cité? Il y a longtemps que je cherche ces ver que j'admire beaucoup,
    bien à vous,
    Bento

    ResponElimina