dimarts, 19 d’octubre del 2010

Petit temor.

Em trobava a la cuina de casa menjant, com tots els dies, el meu muntonet de Brekkies Excel Delice quan, de sobte, aparegué de darrere la porta la gossa. Entrava lentament i tenia la mirada fixa als meus ulls. Les pupil·les se’m dilataven a cada passa que pegava. S’acostà als poquets granets de pinso que em quedaven al plat per olorar-los (i qui sap si anava a menjar-se’ls). El cor em bategava de pressa i d’un bot em vaig plantar sobre el taulell de la cuina. La gossa va pegar mitja volta i va anar a beure aigua i se’n tornà escales amunt cap a la saleta, on algú de casa s’havia deixat la televisió encesa, i pels crits que podia percebre, estava emitint-se el programa Sálvame. Tota sufocada com estava, em va calmar veure una sobrassada mallorquina (que ens havia regalat la veïna del seu últim viatge) sobre un plat al costat de la nevera. Mentre poc a poc els meus ullals s’endinsaven en aquella meravella gastronòmica, vaig cavil·lar un poc. Soc lliure però realment sempre li tinc una espècie de por a la gossa, i quan la sent a prop de mi, estic ben al tant. A vegades, sentada al balcó, veig passar molta gent. Gestos, robes, costums... Pareixen tretes d’un mateix patró. Segons he sentit dir, quan vols sobreviure en algun àmbit, fes el mateix que facin tots. I jo, faig el mateix que tots els gats. Anar amb compte amb els gossos.

9 comentaris:

  1. La gossa es feia la dormida o estava dissimulant per fer-se amb la gata?

    ResponElimina
  2. Gossos i gats, etèrna batalla. Encara que no sempre és així...

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. L'experiència ens demostra que és possible la convivència entre diverses espècies, sols ens falta aplicar-ho a l'espècie humana. La tendresa emesa per un gat i un gos ben avinguts ens trasllada a un mon de pau i tranquil·litat que ens demostra que, amb voluntat, tot es possible. Enhorabona pel blog.

    ResponElimina
  4. me encanta la foto criis! :) me recuerda a mi Fermina cuando le da el soleciiiitooo ....

    ResponElimina
  5. Desculat:
    Peus de drap descansava tranquil·lamente perquè la gossa estava en fase REM.

    Juanvi:
    Tot depén de si es crien des de ben petits o si ja han passat alguns anys com és el cas de Peus de drap. Una abraçada i miiauu per a tu.

    PAG:
    La veritat que no hi ha cosa més adorable veure com dues races distintes s'avene bé entre elles; amb les persones igual. Quina tendresa si Peus de drap es portara tan bé amb la gosseta!

    Mery:
    Con los ojitos cerrados parecen chinos!! jajaja


    GRÀCIES A TOTS PER COMENTAR I ENTRAR AL BLOG. :D

    ResponElimina
  6. PAG te tota la raó!
    A més com tu dius, si es crien des de petits junts no hi ha problemes però així i tot la foto pareix com si Peus de drap no acabara de tindre-les totes en que la gosseta dorm plàcidament i la mira un poc amb "la mosca darrere l'orella". M'encanta com queda la foto en aquest post especialment.
    ánim i seguix endavant en aquest meravellós blog!

    ResponElimina
  7. Noe:
    Gracietes per la teua visita.
    La gossa té l'ull entreobert com si vigilara a Peus de drap, veritat?
    Un abraç ! Ens llegim :)

    ResponElimina
  8. Aparentment la situació pareix tranquila però, si ens parem a mirar la foto amb atenció, evidentment es respira un ambient de tensió típica entre gossos i gats i, si de fons a més sona la sintonia del programa Sálvame, la tensió és ja absoluta...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. MucipA:
    Jajajaja! Es de veres, una vesprada amb el Sálvame posat i et poses histèrica amb tant de crit!!
    Qué sort ser elles per no entendre res mentre vols becar al sofá i la televisió encesa!

    Moltes gràcies per la visita i el comentari. :)

    ResponElimina