Somiant.

Em desperte sufocada, alguna cosa no m’ha deixat gaudir de les meues plaents becadetes....... a sigut un somni estrany, per un moment m’ha deixat intranquil·la; somniava que era humana, que vivia en un mon de bojos on les preses, allò que anomenen estrés i la crisi econòmica no em deixaven relaxar-me, on tot es veia gris, on la gent corria i cridava, on tots es queixaven contínuament per la vida que portaven, perquè no es trobaven satisfets amb el que tenien, on cada u volia més i més...... quan ja em sentia completament perduda, m’he despert, he mirat la meua pell, el meu pelatge, les meues potes i fins i tot, la cua. M’he alegrat molt de veure que continue sent jo, que sols ha sigut un mal son, uff! quin descans.

Ara que ja he sospirat, recolzaré la meua barbeta damunt les potetes, m’enroscaré en mi mateixa i seguiré dormint però aquesta vegada espere somniar amb papallones i cuquets, en grans praderes verdes i en un bonic dia de sol. Tot un goig per a un gat!